Si volem que el gos ens deixi tranquils mentre mengem, hi ha una sèrie de trucs.
El primer: no podem culpar al gos de demanar menjar, perquè la nostra reacció quan olorem un plat que ens encanta és la mateixa. Moltes vegades la manera més senzilla d’evitar un comportament caní que no ens agrada és, senzillament, prevenir-ho. Per això, si volem que el nostre amic de quatre potes ens deixi mentre mengem, toca allunyar-ho de la cuina o de la taula. El més fàcil és ensinistrar-lo des de cadell i ser insistent: de res val dir-li un dia «no» i l’endemà deixar-lo entrar.
Un altre truc perquè és usar una porta de bebès, que serveix de barrera amable per separar espais que no tenen porta i així permet que l’amic de quatre potes descansi a una altra habitació mentre mengem.
I el millor consell (gairebé infal·lible) per aconseguir que es quedi serè: donar-li un premi per rosegar (que no sigui perillós) o preparar-li abans el seu sopar i oferir-li dins d’una joguina tipus kong. Aquests dispensadors de menjar són una de les joguines que tot gos necessita. No solament aconseguirem que mengi més a poc a poc, sinó que, a més, exercita la seva ment, ja que el manté ocupat durant una bona estona.
I si volem que es quedi a la mateixa habitació mentre sopem, podem col·locar una catifa allunyada de la taula, amb el kong. Cal ensenyar al gos a anar al seu lloc i quedar-se allí, entretingut.
Si no volem que el gos ens demani menjar cada vegada que ens posem a sopar, mai li donarem menjar del plat. I mai és mai. Si un dia, després de mirar-nos amb aquella careta, bordar o donar-nos amb la poteta per cridar la nostra atenció, obté l’anhelat mos d’aquest deliciós tros de carn, segur que tornarà -lògicament- a intentar-ho un altre dia.
I mai s’ha de cridar-li quan demana menjar de la taula, per molt que molesti. Moltes vegades, l’atenció rebuda del seu humà és suficient per reforçar el comportament.