Jordi Cortada

Jordi Cortada. Gerent de l’Institut Català de la Salut de Lleida, Pirineu i Aran, i gerent de la GSS. Doctor per la UAB en Ginecologia, nota cum laude. Què significa per a un metge com tu ocupar un càrrec com aquest?

 

En realitat és circumstancial, que sigui metge, és un tema molt més de gestió. Els conceptes de sanitat els has de conèixer, però el més important és saber gestionar. Hem de tenir clar que qui fa la feina del dia a dia són els professionals i els seus caps directes. Els meus coneixements sanitaris són molt concrets, són de reproducció assistida, no són especialment importants per desenvolupar la meva tasca, més enllà de tenir un mínim de coneixement del medi. La meva feina és principalment la gestió de persones. Per fer un símil, el meu paper seria com el gerent de l’empresa, però després hi ha el director de fàbrica, etc. Per exemple, jo no tinc gaire idea dels temes de residència de gent gran, en sé més aviat poc, així com en molts dels sistemes d’atenció primària, però el que és important és que jo gestiono les persones que sí que coneixen molt bé aquests temes. Jo em recolzo en aquestes persones.

 

Què fan l’ICS i el GSS per la regió de Lleida?

 

L’ICS i el GSS acaben fent el mateix. A diferència de molts territoris, el nostre, especialment la plana de Lleida, compta amb el 85% del pressupost de tota la regió sanitària. Això, en altres regions de Catalunya, no passa. És a dir, tots els hospitals són del Servei Català de la Salut, però no tots són de l’ICS. En el nostre cas, tenim l’avantatge que ho concentrem tot i, per tant, tenim un control molt més global. Tenim el sistema d’informació compartit, i això vol dir que tots els hospitals de la regió tenen el mateix programa informàtic, que parlen el mateix idioma. Per exemple, una persona que hagi de ser tractada a l’Hospital de Vielha no necessita portar cap document. En el moment que el metge obrís la història, veuria tota la documentació del pacient. Això proporciona oportunitats de docència i de recerca. Totes les dades estan molt més treballades, totes surten de la mateixa font i parlen el mateix idioma.

 

Tens al cap algun projecte específic o alguna millora que creguis important?

 

Tenim moltíssimes millores. Una de les coses més importants és que tenim una aliança estratègica entre l’ICS i GSS, i això vol dir que hi ha coses que es fan de manera territorial i conjunta. Per exemple, volem fer un canvi important en la cirurgia major ambulatòria, especialment a l’Hospital de Santa Maria. Es podrà programar millor, a mesos vista, i, a més, de manera més ordenada, i aprofitar més els quiròfans. Cada hora de quiròfan podrà ser utilitzada de manera més profitosa. També tenim prevista una renovació tecnològica i un pla específic d’infraestructures. Quan el pressupost no arriba, et centres a atendre els pacients i les infraestructures se’n ressenten més. Aquest any que encetem comencem les obres del nou bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova, que és importantíssim, i que ens donarà molt bons resultats en breu. També iniciem les obres de les plantes, banys adaptats, dutxes, noves tecnologies, més espai físic, i la unitat neonatal es renovarà, atès que estaven pensades per a fa vint anys i avui dia es fa el mètode cangur, és a dir, els pares entren a les UVI neonatals i ens manca espai, per tant, l’hem de refer tot. També posarem èmfasi en la cronicitat i la fragilitat, és a dir, en el pacient que viu a casa amb malalties cròniques. Donarem més suport a l’atenció primària, que és el referent. Per exemple, si cal hospitalització, que no hagin de passar per Urgències. En definitiva, l’atenció primària és crucial per a nosaltres, està sotmesa a una pressió molt forta i caldrà fer un canvi en aquest sentit.

Un alt càrrec, exigeix un alt sacrifici personal?

 

Sí. Et mentiria si et digués una altra cosa. Abans de decidir-me, quan la consellera em va proposar aquest càrrec, ho vaig estar pensant uns dies i sobretot consultant-ho amb la família. Em va costar dir que sí. Un alt càrrec et demana moltes hores i molta dedicació. Això són 24 hores al dia, 365 dies a l’any. La meva eina de treball és una sola, el mòbil. Amb el mòbil ho fem tot, els whatsapps que no paren, els correus que no paren…, però quan ho fas amb ganes, amb voluntat de creixement personal i professional i amb ganes d’ajudar, val la pena. El que tinc clar és que jo sóc aquí per ajudar que els professionals tinguin les eines i els circuits adequats perquè puguin fer el màxim de bé la seva feina.

 

Fins a quin punt creus que és important la comunicació entre les institucions i el ciutadà del carrer?

 

És importantíssima. Moltes vegades el problema que tenim és que no ens sabem explicar gaire bé. Quan les persones, per desgràcia, han de passar per una intervenció, una hospitalització, etc., i després fem enquestes als usuaris, el nivell de satisfacció és d’un 90%, són altíssimes. Però la gent que té la sort de no passar-hi, per un procés hospitalari, potser no té tan bona opinió del sistema sanitari. Per nosaltres és molt important que se sàpiga que estem fent una molt bona feina. Tenim un dels millors sistemes sanitaris del món, i d’això, n’hem de treure pit. Concretament, la regió de Lleida és un bon lloc per caure malalt, per dir-ho d’alguna manera. Aquí tenim gent de primeríssim nivell, parlo de professionals en l’àmbit respiratori, de nefrologia…, tenim unes cures intensives espectaculars, en temes de cirurgia general, etc. Juntament amb l’Institut de Biorecerca de Lleida, tenim un centre de recerca de model porcí, això vol dir que els nostres cirurgians aprenen noves tècniques i investiguen noves maneres de fer amb porcs. Fem educació, ensenyem a professionals de tota Espanya i a professionals de més de 50 països. Ens falta explicar més que fem aquestes coses. Tenim uns quiròfans especials que no hi ha a la resta d’Espanya. Som els primers a experimentar amb uns resultats espectaculars. I aquests coneixements adquirits al CREBA, naturalment, passen després als pacients. És un institut de recerca de primeríssim nivell.

 

Ens agradaria que ens expliquessis alguna anècdota que hagis viscut com a professional sanitari.

 

En podria explicar desenes. On hi ha moltes anècdotes és a Urgències. Recordo una vegada, a les tres de la matinada, que ens cridaven els zeladors perquè sortíssim al carrer. En fer-ho, ens vam trobar un nen acabat de néixer, encara amb el cordó umbilical, sobre el capó d’un cotxe. Aquesta anècdota va ser molt impactant i bonica d’explicar.

Voldríem saber una mica més de tu. Explica’ns algun projecte personal.

 

Intento fer una mica d’equilibri entre la vida personal i la professional. Intento equilibrar la meva vida amb la meva dona i els meus fills, i equilibrar també les relacions amb els meus amics. Fins ara ho portava millor, tinc una empresa de reproducció assistida i podia gestionar-me molt millor el temps, però amb aquest nou càrrec, em costa molt més equilibrar-ho tot plegat. Ja la vaig avisar, la família, que passaríem uns mesos complicats. Moltes hores de despatx, moltes hores fora de casa… També penso que has de tenir una visió global de les coses i no pots dedicar-te només a la feina. El que m’agrada molt és fer esport, sobretot fora, al carrer, els gimnasos no m’agraden. M’aporta benestar, evidentment compartir la família, els amics, etc. Com a projecte professional, aprendre moltíssim, aprendre d’aquest nou repte de la gerència territorial de l’ICS i de GSS, atès que són gairebé 5.000 persones i 400 milions d’euros, i estic centrat en això, bàsicament. Ja sabem que té data de caducitat, com els iogurts, i el dia que marxi espero haver-ho deixat una mica millor de com m’ho he trobat, i que les persones amb qui he treballat pensin que he estat just i equitatiu. Naturalment, això dependrà de les circumstàncies i de la gent de l’equip amb qui treballo.

 

La nostra publicació té una part d’oci. No podem deixar passar l’oportunitat de preguntar-te, què fas per divertir-te?

 

Ara poca cosa [riu]. Generalment, intento córrer per la muntanya i esquio, i a l’estiu camino por la muntanya. També m’agrada molt anar amb la bicicleta amb els seus fills, i no tinc temps per fer gaires coses més. M’agrada la música, escolto de tot, i llegir. Ara bàsicament llegeixo informes i Excels [riu]. M’agrada la lectura de tot el que sigui real, les biografies, els assajos, els llibres d’història, sobretot història del segle XX, la Primera i la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil, la transició, etc. Les novel·les no m’agraden.

 

Jordi Cortada, un plaer conèixer-te una mica més. Et deixem les últimes línies perquè donis un missatge als nostres lectors de GLOBAL CLUB i de “Salut i Benestar”.

 

Us volia dir una cosa molt important: l’assistència sanitària només és el 20% de tot el que genera salut. El 80% ve determinada pels hàbits de la població. És molt important tenir una bona assistència sanitària (20%), bons quiròfans, llistes d’espera curtes, però cal que recordeu que el 80% són els hàbits saludables. Evitar el tabac és importantíssim, i ta,bé disminuir o minimitzar l’alcohol. Penseu que l’alcohol és un agent molt cancerigen i la gent no s’ho pensa. Fer una alimentació equilibrada i després fer exercici físic. No s’han d’oblidar les relacions socials amb els amics, anar a les biblioteques, anar a veure exposicions de cultura, etc. Això proporciona molt benestar a les persones.