Salut triplica el nombre de professionals

especialistes en salut mental i addiccions als centres d’atenció primària de Catalunya

El Departament de Salut ha completat el desplegament de la Cartera de serveis de salut mental i addiccions en l’atenció primària de salut. Aquest projecte es va iniciar el 2007, però es va veure aturat a causa de la crisi econòmica. En un any s’ha aconseguit triplicar el nombre de nous professionals especialitzats en salut mental, i s’ha passat de 100 a 300. D’aquesta manera, tots els centres d’atenció primària de Catalunya disposen d’un equip de professionals especialistes en salut mental i addiccions format per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers dels centres de salut mental, tant d’adults com d’infantil, que treballen conjuntament amb els professionals de la primària.

 

L’abordatge dels trastorns mentals a la primària és fonamental i té com a objectius, entre d’altres:

 

  • Millorar la promoció i prevenció en l’àmbit comunitari
  • Evitar la medicalització, amb la reducció de psicofàrmacs i l’increment de l’atenció psicològica i psicoeducativa
  • Garantir l’atenció integral a la salut física i mental de les persones
  • Augmentar la detecció precoç dels trastorns mentals greus, com el trastorn de l’espectre autista, la psicosi incipient, la depressió o el risc de suïcidi

 

Seguiment dels pacients amb trastorns mentals greus

Els problemes lleus de salut mental i addiccions han de ser atesos, prioritàriament, a la primària i els greus derivats als centres de salut mental. El Departament de Salut fa una clara aposta per enfocar els serveis especialitzats a la recuperació, l’autonomia, l’apoderament i la inserció social de les persones amb trastorns mentals greus. En un any s’han contractat 175 nous professionals, fet que suposa doblar en un any els professionals que fan acompanyament als pacients més greus i en situació de més vulnerabilitat.

 

D’aquesta manera, es millora l’accessibilitat dels pacients a aquests serveis i s’assegura l’equitat territorial.

 

El nou model d’atenció a la salut mental i addicions

L’atenció a la salut mental i les addicions són una prioritat per al Departament de Salut, i així es recull a les Estratègies de salut mental i addiccions 2017-2020.

 

Aquesta estratègia va acompanyada de l’increment pressupostari més gran de la història en l’àrea de salut mental, amb una inversió addicional de 70 milions l’any 2017, amb els quals s’han contractat més de 650 professionals dedicats a l’atenció a la salut mental i addiccions; més de la meitat amb perfils de psicologia, infermeria i educació social. Amb aquest increment, el pressupost en salut mental s’eleva fins als 440 milions d’euros, el 62% del qual es destina a programes d’atenció comunitària per superar l’objectiu fixat per a l’any 2020 que és del 60%.

 

Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), 2017

A Catalunya, els trastorns mentals es troben entre les primeres malalties cròniques que declara patir la població i que afecten greument la qualitat de vida. En aquest sentit, l’informe revela que el 6,2% de la població major de 14 anys pot patir ansietat o depressió. La probabilitat de patir-les és el doble en les persones de classe baixa. El 5,1% de la població de 4 a 14 anys, pot patir un problema de salut mental. Els nens amb pares amb estudis primaris o sense estudis tenen 3 vegades més probabilitat de patir trastorn mental que els que tenen pares universitaris, en el cas de les nenes la probabilitat és de 4 vegades més.

 

La salut mental, a la primària

Els problemes de salut mental atesos a l’atenció primària es concentren en la franja de 40 a 65 anys i són més freqüents en dones. Durant l’any 2016, prop d’1,4 milions de persones van ser ateses a la primària per un problema de salut mental, la qual cosa representa el 24% del total de persones que van visitar-se aquell any. El trastorn mental més freqüent a la primària és l’ansietat, seguit del depressiu i de les situacions relacionades amb el malestar emocional. A més, les persones amb ingressos molt baixos consulten la primària per un problema d’aquest tipus 2,2 vegades més que la resta de població.