Inicio Blog Página 17

L’origen de les falles

Les falles formen part del patrimoni immaterial de la Humanitat de la UNESCO des de 2012. Els motius que es van argumentar per a justificar la seva inclusió van ser la creativitat en els arts i oficis, la transmissió intergeneracional, la seva aportació a millorar la comprensió social i la seva obertura a tothom, sense cap exclussió social.
L’origen de les falles es creu que prové del segle XVIII, concretament de la tradició dels fusters que en honor del seu patró Sant Josep, van començar a cremar al carrer davant dels seus tallers objectes de fusta que estaven deteriorats. Més tard els veïns van començar a cremar figures confeccionaddes per ells mateixos damunt d’una plataforma. Des de llavors la «cremà», que és el moment àlgid de la festa, sempre se celebra el 19 de març, tot i que ha anat evolucionant pel transcurs dels anys fins a arribar a la festa que coneixem avui en dia.
Tampoc la «mascletà», un altre dels actes més destacats i de major afluència de les falles, eren a l’inici com ara, sinó que es tractava d’una sola metxa coneguda com la «traca quilomètrica» que es col·locava per sobre de la gent i davant de la qual es corria abans que explotés.
La mascletà més important és la que es fa a l’Ajuntament. Aquesta comença a la font de la plaça del consistori i acaba tocant l’edifici de correus. Encara que és la més multitudinària no és l’única, ja que s’ubiquen mascletàs més petites a la majoria de barris de la ciutat.

La vida de Sant Josep: el Sant del Silenci

El 19 de març se celebra el dia del pare i de Sant Josep, una data que no és l’única dedicada a aquest sant (pare putatiu de Jesús), ja que també es commemora el primer de maig, en honor a Josep, patró dels obrers.
Josep va néixer a Betlem de la Judea i va morir a Natzaret abans de l’inici de la vida pública de Jesús. D’ofici artesà (concretament fuster), pertanyia a l’estirp del rei David, parlava arameu i era jueu, i es diu en alguns llibres apòcrifs que era vidu i tènia 6 fills, el menor dels quals era Santiago menor. També es creu que era una persona ja d’edat avançada quan es va casar amb Maria. Uns altres, en canvi, estan en contra d’aquesta teoria, argumentant que un ancià no podria haver realitzat els llargs viatges que la parella va afrontar, com el trasllat a Betlem per complir amb el cens (i durant el qual va néixer Jesús), o la fugida a Egipte amb posterioritat. Sigui com sigui, tots coincideixen que Josep va ser un home senzill i va respectar en tot moment la missió que Déu li va encomanar de donar una família al Salvador, educar-lo i estimar-lo com si del seu fill es tractés. Va ser, per tant, un clar exemple d’humilitat, servei i obediència, i va participar activament en els esdeveniments més importants de la vida de Jesús, com el seu naixement, la circumcisió o la presentació en el temple.
És cert, però, que no sabem molt d’aquest personatge, doncs es perd el seu rastre quan Jesús té  l’edat de dotze anys, fet que fa suposar que devia morir per aquella època.
No hi ha cap text tampoc dins la bíblia en el qual Josep parli, motiu pel qual se’l coneix també com el Sant del Silenci.

Visita al Llac Termal d’Alhama d’Aragó

Sobre el terreny d’aquesta població de la província de Saragossa, es va crear en 1863 un balneari denominat Termes Pallarés, que inclou un llac amb aigües mineromedicinals que es troben a 32 graus de temperatura.
El llac, que compta amb una profunditat d’uns dos metres, està envoltat de boscos i amb 62.000 m², és el llac termal més gran de tota Europa. La seva aigua, composta en la seva majoria per bicarbonats i sulfats, es renova cada dia i mig aproximadament, la qual cosa li fa mantenir un aspecte cristal·lí constantment.
Encara que l’accés al llac termal és gratuït per als clients de qualsevol dels tres hotels-balnearis del recinte, també hi pot accedir tothom, sense necessitat d’estar allotjat, per 21 euros (menors de 4 anys, no paguen).
Aquestes aigües estan declarades d’utilitat pública des de 1860 i el seu horari d’obertura és de 10h a 20h a l’estiu i de 10 h a 19h la resta de l’any.
Aquest paratge tan espectacular, ha estat escenari del rodatge de diverses pel·lícules, com Villaviciosa de al lado, del director Nacho Garcia Velilla, Accident 703 de José Maria Forqué, Cinco almohadas para una noche de Pedro Lazaga o Los jueves, un milagro de Luis Garcia Berlanga.

Plantes aromàtiques i medicinals en un hort casolà

Hi ha espècies herbàcies que no haurien de faltar en els habitatges.

Tenir plantes aromàtiques i medicinals a casa és meravellós. La inversió és poca, i els avantatges, molts. Anima’t a sembrar-les amb aquests trucs del pas a pas que et presentem a continuació:
L’espai ideal. Tria un espai al teu pati o jardí per a conrear-les directament, o en gerros o caixes al balcó.
Les condicions per al cultiu. Has de triar un lloc, preferiblement amb semiombra; netejar-lo i preparar el terreny removent la capa, per a crear un sòl tou. Agrega una mica de matèria orgànica i aigua, regira i dispersa uniformement.
Decoració. És pertinent dividir-ho en petites àrees per a distribuir les plantes, deixant un camí per a tenir accés a totes elles. Selecciona un bon grup d’espècies i sembrar-les. Ets lliure de crear el teu disseny, afegint elements com a pedres, grava o troncs.
Reutilitza sempre que puguis. Si tries la terrassa o balcó, assegura’t que hi hagi complet accés als raigs del sol i una mica de ventilació. Tria els tests de bona grandària, perquè puguis tenir diverses plantes de la mateixa espècie en cadascuna.
Últims consells. Aboca en ells el substrat combinat amb material orgànic i sembra.
Entre les plantes medicinals més aptes per a un hort casolà es troben la calèndula, l’àloe, la passiflora, la sàlvia i la lavanda. De les aromàtiques pots triar alfàbrega, rude, ortiga, anet, camamilla, coriandre, menta, orenga, coriandre o romaní.

Tens ja la nova llum d’emergència V16? Pren nota…

Enviarà la geolocalització del vehicle a la Direcció General de Trànsit.

Des del passat 1 de juliol, si tens un contratemps en carretera i has de senyalitzar la teva situació, pots triar entre utilitzar els triangles d’emergència o la nova llum V16. No serà fins a l’1 de gener de 2026 quan tots els vehicles a Espanya hauran de comptar amb la V16, i no es podran fer servir els triangles. Això sí, la llum V16 haurà d’estar connectada.
Aquestes llums disposaran d’un sistema de connectivitat autònom de manera que, una vegada que s’activi per haver sofert un contratemps, la V16 enviarà la geolocalització del vehicle a la Direcció General de Trànsit. Però disposen d’aquest sistema de geolocalització les llums que s’han pogut adquirir fins ara en el mercat?
La resposta és «no» pel fet que aquest tipus de dispositius lluminosos no poden fabricar-se ni comercialitzar-se encara, ja que l’organisme no ha publicat la resolució tècnica que regula les característiques que han de contenir aquests. D’acord amb el Reial decret, la DGT té un termini d’un any des de l’1 de juliol de 2021 per a aprovar el protocol i format de connexió d’aquestes llums.
D’aquí ve que la mateixa DGT s’hagi encarregat d’aclarir que els ciutadans que adquireixin un dispositiu amb llum no certificada i no connectada, «han de saber que hauran de realitzar una nova compra d’aquest dispositiu connectat amb DGT 3.0 abans de l’1 de gener de 2026, data en què aquesta connectivitat serà obligatòria».
A més, puntualitza que durant aquest mes de gener publicarà el procés pel qual es procedirà a la certificació d’aquelles llums V16 que compleixin amb les característiques de lluminositat i de connectivitat. D’altra banda, a partir de febrer, els fabricants d’aquesta mena de dispositius ja podran acudir als serveis tècnics responsables de la certificació per a sotmetre als seus prototips a les proves definides i comprovar que compleixen els requisits necessaris

Salut visual: cuida la teva vista mentre treballes

0

La il·luminació i la distància, claus per a una millor salut visual.

Sigui teletreballant, o si tenim una feina que implica moltes hores davant d’una pantalla, és important que adoptem una sèrie d’hàbits per a no perjudicar la nostra salut durant el nostre horari laboral, tant pel que fa a la nostra postura com a la nostra vista. Veiem tot seguits uns consells per si teletreballes que, en molts casos, són aplicables també a l’oficina.
Ubicació. En la mesura que sigui possible, organitza l’espai de treball lluny de les àrees de major moviment de la llar, com la cuina o el saló. I el que és molt important, planifica els teus horaris i el temps que inverteixes davant d’una pantalla. L’ideal és que no se superin les 8 hores de visió pròxima al dia.
Estableix pauses de vint segons. Els experts recomanen descansar la vista curta cada 20 minuts d’exposició a la pantalla; i durant 20 segons enfocar la vista a un punt que es trobi a uns sis metres de distància. També és important el parpelleig: Cal que ho fem sovint.
Cuida correctament de les teves ulleres i lents de contacte. Neteja les lents i la muntura amb aigua tèbia de l’aixeta i sabó neutre, i asseca-les amb un drap net de cotó sense pelusses.
Col·loca el monitor a una distància d’entre 30 i 50 centímetres de la teva vista
Situa’l de manera perpendicular a la línia de la mirada. És a dir, que no necessitis abaixar o alçar la vista per a veure el teu treball.
Presta especial atenció a la il·luminació. L’ideal és que les fonts de llum pròximes, com les finestres, no provoquin enlluernament directe ni reflexos en la pantalla. La pantalla ha de situar-se perpendicular a l’entrada de llum a través de finestres; mai hem de situar-ho darrere o enfront d’una finestra.
Evitar ambients calorosos o massa secs. Es poden posar humidificadors perquè l’ambient no resulti tan sec i no repercuteixi directament en la sequedat de la nostra gola i, per descomptat, el nostre ull.

Primers auxilis davant una cremada

0

Les cremades són un dels accidents domèstics més freqüents. Quan aquestes cremades són importants i ocupen gran part de la pell, supuren o s’inflen, el millor és acudir al dermatòleg, o en els casos més greus, telefonar al 112 perquè puguin indicar-nos com actuar.
No obstant això, quan aquestes són de primer grau o més lleus, que sol ser el més freqüent, poden tractar-se des de la llar, i n’hi ha prou amb seguir unes pautes que aquí exposem i que poden ser de gran utilitat.
– El primer que ha de fer-se és refredar la cremada, per a això, submergirem la part afectada en aigua freda durant almenys 5 minuts. Aquest gest no sols alleujarà el dolor sinó que a més disminuirà la inflamació.
– És important també en els casos que la cremada es produeixi a la mà o el braç, treure’s els anells, rellotges o qualsevol altre objecte ajustat abans que la zona comenci a inflar-se.
– Mai ha d’aplicar-se gel sobre la cremada ni tampoc rebentar-se les butllofes.
Si aquestes rebenten per si soles, caldrà netejar-les bé amb aigua i sabó i cobrir-les amb una gasa estèril per a evitar que puguin infectar-se.
– També, un cop neta la cremada i refredada, podem aplicar una crema específica com pot ser la Bepanthen (indicada per a cremades de primer grau) o la Furacín (per a aquelles de segon i tercer grau), però en tots dos casos sempre sota el consell del metge o el farmacèutic.
– Davant qualsevol dubte, consulteu a un metge.

Com es calcula l’Índex de Massa Corporal

0

S’utilitza per establir si es pateix obesitat o no

L’Índex de Massa Corporal (IMC) és una mesura que calcula el pes saludable d’una persona en funció dels seus quilos i la seva altura. S’utilitza des de fa dècades per establir si es pateix obesitat o no, encara que té algunes limitacions, ja que l’obesitat no es defineix pel pes sinó per la quantitat de greix corporal. L’IMC és un índex de corpulència que, en general, es correlaciona bé amb el greix, però cal tenir en compte que, individualment, no fa informació sobre aquest aspecte. Com es calcula?
Per determinar l’IMC cal conèixer el pes i l’altura. Amb aquestes dades, dividim el pes (quilos) per l’altura (metres) elevada al quadrat. Per exemple: 80 quilos / 1,70 x 1,70 metres = 27,68 .
A la fi dels noranta, l’OMS i experts de l’Institut Nacional de Salut americà van recomanar la categorització de l’Índex de Massa Corporal (IMC) de la següent manera:
Pes normal: entre 18,5 i 24,9 kg/m²
Sobrepès: entre 25 i 29,9 kg/m²
Obesitat lleu o classe I: entre 30 i 34,9 kg/m²
Obesitat moderada o classe II: entre 35 i 39,9 kg/m²
Obesitat greu, mòrbida o classe III: ≥40 kg/m²
En 2007, la Societat Espanyola per l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) va definir unes subcategories addicionals que dividien el sobrepès en:
Sobrepès grau 1: entre 25 i 26,9 kg/m2
Sobrepès grau 2: entre 27 i 29,9 kg/m2
També va canviar el nom de l’obesitat mòrbida per «obesitat de grau 3».

Com iniciar-te en la compra de moda vintage

0

Replica models d’èpoques passades que ara tornen amb força als nostres armaris

Si vols iniciar-te en la compra de moda vintage és perquè vols portar un look amb molta personalitat i al mateix temps ser una persona sostenible. No són peces que semblin desfasades ni molt menys. Si el que vols és aconseguir peces de moda vintage et donem algunes claus perquè puguis fer-ho i que trobis el que estàs buscant.
Pensa el que vols aconseguir.
Quin tipus de roba vintage vols afegir en el teu armari, ja siguin pantalons, vestits, jaquetes… i que per descomptat tingui una personalitat autèntica. El teixit és molt important tenir-lo en compte perquè és la qualitat de la roba el que et dirà si serà resistent amb el pas del temps o no. Les fibres naturals són les millors. Un altre aspecte que has de tenir molt present és el país de fabricació. La roba que es fabrica a Itàlia o França solen ser peces de qualitat en la seva majoria. Fixa’t sempre en les costures per a adonar-te de si està ben fabricada i si és resistent.
Mira la composició de la roba.
Has de tenir en compte la qualitat de la roba, i tenir present si el preu s’ajusta bé a les característiques de la peça. Si no saps si una peça és massa cara o barata, mira diferents botigues i compara preus. Així podràs tenir una visió del que podria ser un preu raonable per a pagar per una peça de roba vintage. Encara que, en última instància, el que realment val la pena és que reflexions si aquesta peça de roba realment et val la pena o si realment t’agrada com per a posar-te-la habitualment. Només tu sabràs si realment val la pena gastar aquests diners per una peça de roba.
No oblidis els accessoris.
Aquests hauran de ser també vintage i retro. L’ideal és trobar accessoris que et quedin bé amb el teu estil de vestir i la teva personalitat. No et conformis amb qualsevol cosa. Pots buscar bosses vintage que t’agradin i després explorar els accessoris més personals com polseres, collarets… el que importa és que es portessin en èpoques passades i que t’agradi i et faci sentir bé portar-ho posat.
Cerca amb temps.
Pots comprar en botigues físiques o en línia, però tingues paciència per a buscar exactament el que vols aconseguir. En realitat, amb el vintage és millor no buscar, sinó trobar.

Els 15 errors que fem quan ens cuidem… pensant que ho fèiem bé!

0

Tothom pensa que sap com cuidar la seva pell i maquillar-se, no obstant això, moltes vegades ens deixem portar per la «saviesa popular» o el «m’han dit que…», i ens equivoquem… Això es tradueix, tal com ens explica Paz Torralba, directora dels centres The Beauty Concept,»moltes vegades, la falta de resultats d’un tractament o alguns problemes de la pell poden solucionar-se simplement canviant algun hàbit que pensis que estiguis fent bé». És per això que avui compartim amb tu els errors que cometem quan ens cuidem – i creiem que fem bé -.

1. Fer-li cas a una amiga. «És l’error més gran. La típica conversa en la qual algú conta que una amiga seva ha provat no sé quin producte i és boníssim. Cal tenir molt clar que no tot és per a tots perquè cada persona és diferent. Jo insisteixo moltíssim en la importància del diagnòstic personalitzat, per a mi és la clau de l’èxit».

2. Confondre l’edat fisiològica de la pell amb la del DNI. «Pots tenir 25 anys i tenir un rostre picat pel sol o tenir 50 i aparentar una pell de 40 perquè està ben cuidada».

3. No tenir en compte la identitat hormonal. «Abans de fer-te un tractament és important diferenciar si ets home o dona. Nosaltres treballem amb marques que respecten la identitat hormonal i els resultats són excel·lents. Les fibres de col·lagen d’un home i d’una dona no tenen res a veure, igual que la textura o les capes de pell, molt més gruixudes en el cas dels homes».

4. Començar tard a cuidar el contorn dels ulls. «És igual el tipus de pell que tinguis o quins siguin els teus trets físics, la primera zona on apareixen les arrugues és en aquesta zona. Per a mi, el contorn d’ulls seria la primera crema que hauria d’utilitzar qualsevol persona que comenci a cuidar-se».

5. No hidratar les zones seques de la pell. «És crucial mantenir-les sempre hidratades, ja que quan això no ocorre la pell s’esquerda i apareixen arrugues que després segurament cal tractar de forma més agressiva, probablement amb una màquina».

6. No emprar una crema específica per al coll. «La pell és totalment diferent i necessita altres principis actius que els que utilitzem per al rostre. Normalment, la gent estén la mateixa crema del rostre cap avall i és un error».

7. Saturar la pell amb massa protecció. «Si és hivern i no treballes a l’aire lliure el millor és que la protecció solar estigui inclosa dins de la crema de tractament».

8. No usar el contorn d’ulls adequat, ni la quantitat que necessita. «Amb una petita gota a cada ull seria suficient i s’aplicaria amb tècniques de drenatge des de fora cap a dins – inclosa la parpella -. Si tens bosses has d’evitar posar-te el contorn d’ulls a la nit i fer servir actius com la cafeïna, ja que probablement afavoreixen la seva aparició. En canvi, si tens la zona fosca per una acumulació de toxines provocada per falta de descans, tabac, beure poca aigua o una mala alimentació, necessitaràs aplicar, en primer lloc, un sèrum aclarint i després un contorn que afavoreixi aquesta acció».

9. Netejar la pell amb tendència acneica amb sabó. «Al principi pots tenir la sensació que està neta, però més tard necessitaràs aplicar-te alguna altra crema ràpidament perquè tirarà i no serà confortable. La pell pateix una agressió que pot provocar desajustaments, descamacions, sensibilitat, aparició d’arrugues i a més, no acabar amb els grans».

10. Assecar-se la pell del rostre amb la mateixa tovallola del cos. «Això estarà mal fet perquè la tovallola està plena de bacteris. Sempre necessitarem netejar la pell del rostre amb una tovallola reservada per a aquesta zona, i per descomptat, que no compartim amb ningú més. Reserva-li un lloc especial en el bany i canvia-la de manera regular, si pot ser cada dia millor».

11. No hidratar la pell si la tens greixosa. «És important trobar el producte apte per a aquest tipus de pell perquè alhora que hidrati, reguli la glàndula sebàcia, actuï contra l’acne i aconsegueixi tractar aquests petits grans. Una de les regles bàsiques de la cura facial és que al matí cal hidratar la pell i a la nit regenerar-la».

12. Utilitzar l’aigua micelar com a únic producte de neteja. «Jo recomano usar-ho sempre després d’una llet desmaquillant i aplicar-ho amb un cotó a petits tocs – sense arrossegar-lo -«.

13. Fer servir tovalloletes i discos desmaquillants com a mètode de neteja. «Per a mi són un focus de bacteris que provoquen que s’expandeixin per tot el rostre».

14. La falta de constància per intentar estalviar. «Hem tingut casos de persones que afirmen que no els fa efecte un tractament que s’apliquen a casa i quan els preguntem si el fan cada dia, reconeixen que només ho fan servir de tant en tant perquè el producte els duri més temps».

15. No emprar tònic quan és necessari. «Sempre que la pell passa per aigua cal utilitzar-ho per a restablir el Ph. Per exemple, si et poses una mascareta, en primer lloc, et netejaries la pell amb la llet i després aplicaries el tònic. Seguidament, aplicaries la mascareta i en retirar-la amb aigua tornaries a aplicar el tònic».