Inicio Blog Página 22

¿Por qué TikTok es tan popular?

¿Qué le diferencia de las otras redes sociales?

 

Con mil millones de usuarios activos mensuales, TikTok está en el escalón superior de las aplicaciones de redes sociales. ¿No sabes por qué es tan popular? Un estudio de Neilsen intenta explicar por qué.

 

El estudio ncargado por TikTok analiza los datos de más de 8.000 encuestados a los que se les hicieron preguntas sobre su percepción del contenido del sitio.

 

El objetivo del estudio es comprender lo que la gente valora de esta red social. Los resultados ofrecen una visión de por qué se ha convertido en un fenómeno cultural.

 

Profundicemos en los datos e intentemos averiguar por qué mil millones de personas la utilizan cada mes.

Los usuarios dicen que TikTok es auténtico

Los usuarios sienten que pueden ser ellos mismos en la App, lo que podría ser un factor que contribuye a su popularidad.

Con mil millones de usuarios activos mensuales, TikTok está en el escalón superior de las aplicaciones de redes sociales.

Según el estudio:

  • El 64% de los usuarios dicen que pueden ser su verdadero yo.
  • El 56% de los usuarios de dicen que pueden publicar vídeos que no publicarían en otro sitio.
  • El 53% de los usuarios dice que confía en que los demás usuarios sean su verdadero yo.

 

Cuando se les preguntó cómo perciben el contenido de TikTok, los encuestados lo describieron como auténtico, genuino, sin filtros y que marca tendencias.

 

Estos sentimientos se extienden también a los anuncios en la aplicación de vídeos. La publicidad es vista como real, única y divertida.

Los usuarios dicen que TikTok los hace felices. El estudio concluye que el contenido aporta alegría, y ¿quién no necesita más de eso en su vida?

TikTok es único y diferente

 

.

Mientras que pueden ver el mismo contenido compartido en Instagram, Facebook y Twitter, TikTok se distingue como un lugar para descubrir algo nuevo.

Según el estudio:

  • El 79% de los usuarios encuentran que el contenido es único o diferente.
  • El 68% de los usuarios encuentran el contenido publicitario diferente de cualquier plataforma de la competencia.
  • El 60% de los usuarios a nivel internacional dice seguir marcas.
  • El 52% de los usuarios dicen que buscan productos o compran en la plataforma.
  • El 85% de los usuarios descubren nuevos contenidos que les gustan a través de la plataforma.

TikTok es una comunidad

 

Uno de los mayores puntos fuertes es el sentido de comunidad que sienten sus usuarios. Así lo demuestran los retos virales en los que participan los usuarios. La posibilidad de probar el contenido de otros y añadirlo también ayuda a los usuarios a establecer conexiones más fuertes.

Según el estudio:

  • El 59% de los usuarios tienen un sentimiento de comunidad.
  • El 77% de los usuarios dice que TikTok es un lugar donde la gente puede expresarse abiertamente.
  • El 84% de los usuarios dicen que se encuentran con contenidos con los que se sienten identificados.
  • El 70% de los usuarios asegura que es una plataforma que recomendaría a otros.
  • El 77% de los usuarios dicen que leen los comentarios de las publicaciones y vídeos.

En resumen, los usuarios de TikTok se sienten cómodos en la plataforma e incluso les entusiasma relacionarse con los demás.

Com treure l’olor de gos del cotxe

Viatjar amb el nostre gos ens encanta, però a vegades no ens adonem de la quantitat de pèls que deixen, així com de l’olor que es queda en el cotxe. Ara que molts hem tornat de vacances, de segur que, després d’un parell de dies, si pugeu al cotxe, notareu l’olor que hi ha deixat el vostre pelut. Et donem uns quants consells amb els quals podràs treure l’olor de gos del teu cotxe.

El primer consell és molt senzill, ja que no hauràs de fer pràcticament res i serveix per a l’olor que pugui deixar en el teu cotxe qualsevol animal. El que has de fer és prendre un pa i embolicar-lo en un drap, després l’has de deixar en el cotxe tota una nit i l’endemà, quan vagis a recollir-ho, notaràs que l’olor ha desaparegut.

Una altra de les maneres de treure l’olor de gos d’un cotxe és per mitjà del carbó. Compra una bossa de carbó i col·loca-la en el cotxe, intenta que siguin trossos petits i l’endemà solament has d’aspirar-los i llest, l’olor haurà desaparegut.

Si el teu problema és el gos s’ha fet pipi en el cotxe, llavors has de comprar un xampú especial, de tal forma que es pugui treure l’olor fàcilment. El bicarbonat és un dels grans agents que ho neteja tot, i es pot, fins i tot, usar per a treure l’olor de la galleda d’escombraries. Per a treure l’olor del cotxe amb bicarbonat, el que has de fer és deixar el bicarbonat en el cotxe tota la nit i al matí haurà desaparegut.

Cómo elegir el tipo de yoga a practicar

0

Se calcula que en estos momentos cerca de 300 millones de personas practican yoga en el mundo, alrededor de 1.600.000 en España, con un número total de entre 200 y 300 tipos/estilos. Hay un flujo continuo de nuevas publicaciones al respecto, lo que ha hecho que muchas librerías y bibliotecas cuenten con una sección específica de yoga. Todas estas cifras siguen creciendo, lo que significa que se trata del auge más importante del yoga desde sus inicios, que datan como mínimo de 3.000 años.

Pero, ¿qué es el yoga? ¿Qué ha sido capaz de generar este movimiento social? Y lo que es más importante para el lector, ¿cómo elegir qué yoga hacer entre esta ingente oferta?

Atendiendo a la definición clásica, yoga es “samadhi”, entendiendo este último concepto como un estadio de meditación. Así, el yoga pretendería ser un estado en el cual el sujeto que lo practica entra en un estado mental determinado que le permite una conexión con el “sí mismo”, o si lo preferimos, con su naturaleza esencial, convirtiéndose en un estilo de vida.

Está claro que este no es el objetivo mayoritario en la actualidad, ni de los practicantes ni del profesorado. Y el yoga que en un tiempo era un nombre propio, ahora se ha convertido en un apellido, de los muchos hijos que tiene, muchos de los cuales ya no guardan ninguna o escasa relación con la definición inicial.

No podemos describir aquí la múltiple cantidad de tipos de yoga, pero sí agruparlos por categorías motivacionales, entendiendo motivación como aspectos personales y situacionales que intervienen en la elección de la conducta y el mantenimiento de la misma, con el fin de alcanzar una meta u objetivo.

El yoga como forma de salud o terapia

Posiblemente esta sea la principal motivación que a muchas de las personas les impulsa a practicar el yoga, abalado por distintos estudios médicos que certifican sus propiedades beneficiosas, tanto a nivel físico como mental. Normalmente, tanto quien ofrece como quien busca este tipo de yoga carece de pretensiones espirituales, y su interés principal es la recuperación o el mantenimiento de su salud. Podemos encontrar clases heterogéneas, formadas por personas con pretensiones pare/cidas, dolores de espalda, estrés, etc., y también clases homogéneas, usualmente formadas por colectivos con necesidades especiales. También son usuales las clases particulares con el fin de personalizar el trabajo al practicante y adecuarlo a sus necesidades terapéuticas.

El yoga como actividad de ocio, deportiva o estética

Aunque para los ortodoxos del mundo del yoga esto no debería de denominarse yoga, puesto que para esta motivación es una actividad más en el tiempo libre, cuyo objetivo final es tener nuevas sensaciones y/o relacionarse con personas afines, todo ello contrario a la filosofía clásica del yoga; sin embargo, lo cierto es que existe una gran y creciente oferta de este tipo, que propone, sin otra aspiración, un yoga tipo gimnasia dulce, con fines de mejorar, mantener joven el cuerpo o adelgazar.

El yoga como complemento de otra actividad

Aunque con mucho menos alcance, dada su especialización, el yoga se ha visto vinculado a diversas actividades como ayuda de las mismas. Este ha sido el caso del arte, el espectáculo, el deporte de élite, etc. La mayoría de los profesores de yoga que imparten clases para estos colectivos suelen estar vinculados a ambas actividades; dicho de otra forma, suelen ser ellos mismos practicantes de yoga además de cantantes, músicos, pintores, etc.

El yoga como autorrealización y con fines espirituales

El yoga como tal, aunque conlleve los beneficios de las anteriores motivaciones, fue descubierto con el fin de conseguir una emancipación espiritual, una unión con uno mismo y con el cosmos. Actualmente, también se puede encontrar un tipo de yoga que encaje con esta motivación. Sin embargo, es preciso entender que un yoga enfocado hacia este camino no tiene por qué ser únicamente mental, o canto de mantras, sino que podemos encontrar algunos muy físicos con este mismo objetivo, aunque partan de la premisa de trabajar con el cuerpo y la energía que este encierra. Para distinguirlo de las otras motivaciones, podríamos decir que tiene prácticas destinadas a la interiorización y que presenta enseñanzas filosóficas propias del yoga, dicho de otra forma, además de la práctica, suele haber cierto estudio que permite comprender y ayuda en la autorrealización.

Atendiendo a los distintos tipos de motivación, es preciso comprender que para distinguir si un yoga responde a una motivación u otra, no debemos hacerlo solo por su denominación, por ejemplo, Hatha Yoga, ni tampoco por el perfil del centro donde se realice (gimnasio, centro cívico, estudio de yoga), aunque esto último suele ser más definitorio, sino que lo que realmente nos permite ver el enfoque motivacional suele ser la propia descripción de la actividad o la explicación que nos pueden dar en cada centro. Una buena forma de distinguirlo es realizar una clase de prueba que nos permita vivenciar la actividad, y si hay dudas, hacer preguntas. Claro está que primero hay que ser honesto con uno mismo y con cuál es la autentica motivación por la que se quiere hacer yoga.

Marc Juncosa

Director Centros Narayana

BENEFICIOS DE LA ACTIVIDAD FÍSICA EN LA SALUD

0

Son muchos los beneficios que podemos obtener al realizar una actividad física de manera rutinaria y moderada. Siempre que no haya una contraindicación determinada, el ejercicio físico ofrece una medicina preventiva en muchas enfermedades, así como la activación de hormonas que producen una mejora en nuestro estado de salud físico, mental y emocional.

La OMS define la actividad física como cualquier movimiento corporal producido por los músculos esqueléticos, recomendando actividades de fortalecimiento muscular, de forma equilibrada en los grupos musculares principales. Aconseja la realización de ejercicio aeróbico entre tres y cinco veces por semana, en sesiones de 20-30 minutos, de intensidad suave a moderada.

La realización de una actividad moderada previene y/o reduce enfermedades graves como diabetes Mellitus, colesterol, cáncer, hipertensión arterial, osteoporosis, artrosis, obesidad, enfermedades digestivas, cerebrovasculares, cardíacas, etc.

La actividad física practicada regularmente ayuda en la hipertensión arterial facilitando unos niveles normales de tensión y disminuyendo el riesgo de enfermedades cardíacas. Un entrenamiento interválico produce una mejor salud cardíaca.

El ejercicio físico proporciona un mantenimiento de peso, ayuda a prevenir el sobrepeso y la obesidad, y regula muchas enfermedades metabólicas (diabetes Mellitus, colesterolemia, etc).

Al realizar ejercicio regular, se normalizan los niveles de azúcar en sangre, por el gasto de glucosa, lo que permite prevenir el acúmulo de grasa y prevenir la obesidad.

El ejercicio puede reducir el riesgo de padecer cáncer colorrectal, de mama y de próstata.

Facilita los movimientos peristálticos a nivel intestinal, regula el sistema digestivo y favorece la eliminación de toxinas y el mantenimiento del peso. Además, reduce otras patologías derivadas del sobrepeso, como las apneas y ronquidos durante el sueño.

Limitar al máximo el sedentarismo e incorporar paulatinamente la actividad física en nuestro hábito diario hace disfrutar de una vida más saludable. Desarrollar una tabla de ejercicios, según nuestra complexión física, nos ayuda a tener mayor flexibilidad, mayor agilidad articular y mayor tonificación corporal.

El estímulo hormonal segregado tras 25 minutos de ser realizado el ejercicio produce un aumento de hormonas, entre ellas la hormona del crecimiento, segregada por la hipófisis, cuya función es intervenir en el aumento muscular, óseo y de colágeno.

Las actividades aeróbicas pueden mejorar nuestra fuerza muscular, y los ejercicios abdominales ayudan al fortalecimiento muscular del tronco y la musculatura de la columna vertebral, eso sí, siempre recomendado por un especialista.

La liberación de serotonina y endorfinas al practicar un deporte o cualquier actividad física moderada nos va a proporcionar una sensación de bienestar, disminución del estrés y la ansiedad, y nos ayudará a mejorar el humor, con lo que conseguiremos un mejor estado de ánimo.

La actividad física ayuda a mantener la plasticidad cerebral, a través de la coordinación de movimientos, reflejos y equilibrio, que hace aumentar el aprendizaje, la memoria y reducir el envejecimiento del hipocampo y, por lo tanto, aumenta nuestra salud cerebral.

El aumento del flujo sanguíneo proporciona, en nuestros órganos, mayores niveles de oxígeno, y también a nivel cerebral, por lo que al aumentar el flujo mejora el funcionamiento de las áreas del cerebro, y con ello todas sus funciones, entre estas, la memoria.

A través del ejercicio físico mejora el sueño, se activan las catecolaminas y después se produce una relajación que propicia una mejor conciliación del sueño, que será profundo y reparador.

La realización de ejercicio físico al aire libre nos ayuda a respirar aire puro y a través de la luz solar tomar vitamina D, que mejora nuestro sistema inmunitario.

Otra ventaja es que estrecha las relaciones sociales, se “sociabiliza”, si se practica el deporte acompañado, además de conseguir autoconfianza y mejorar nuestro yo personal.

Promover y fomentar la actividad física es proporcionar pautas de comportamiento de SALUD.

DRA. Esther Álvaro

Licenciada en Medicina y Cirugía-Medicina Integrativa

A Ilerdent, periodòncia amb làser de díode: menys invasiva i menys dolorosa

0

La clínica dental lleidatana incorpora el periodontista Pol Torrente al seu quadre mèdic especialitzat

La clínica dental Ilerdent estrena un nou servei, periodòncia amb làser de díode, un tractament que promet uns resultats millors i més ràpids per als pacients amb problemes de genives.

La incorporació d’aquesta teràpia fotodinàmica, com a complement dels tractaments tradicionals i associada a altres tècniques, aporta molts beneficis al pacient. D’aplicació localitzada sobre les àrees infectades, el làser de díode preserva els teixits sans adjacents, minimitza l’impacte del tractament, redueix la càrrega bacteriana de les bosses periodontals actives i, a més, afavoreix la cauterització dels vasos sanguinis amb un efecte hemostàtic que redueix el sagnat de les genives. Múltiples avantatges que permeten un tractament periodontal amb sedacions més lleugeres perquè el pacient senti menys dolor, durant i després de la intervenció (postoperatori), i garantir-li una recuperació bona i ràpida.

El nou tractament anirà a càrrec del Dr. Pol Torrente Costa —llicenciat en Odontologia per la Universidad Alfonso X El Sabio i Màster en Periodòncia i Cirurgia Bucal per la Univesitat de Lleida—, que s’incorpora a l’Àrea Periodontal d’Ilerdent i treballarà amb un equip especialitzat d’higienistes.

ESTUDI PERIODONTAL ILERDENT GRATUÏT

Ilerdent ofereix a tots els pacients amb problemes de sagnat i sensibilitat gingival l’estudi periodontal Ilerdent gratuït, que inclou periodontograma i test de pH salival, així com la proposta del pla de tractament amb làser de díode i el pressupost tancat amb opció de finançament sense interessos.

Per sol·licitar l’estudi, cal trucar a la clínica (973 28 11 11) o demanar cita online (https://www.ilerdent.com/citaonline/in/i/ca).

ILERDENT, LA CLÍNICA SENSE DOLOR

La incorporació del làser de díode és un pas endavant en el projecte “Ilerdent, la clínica sense dolor”, amb protocols adoptats els últims anys que tenen com a objectiu dotar la clínica de tota la tecnologia, aparatologia, sedacions i serveis que aportin seguretat i benestar als pacients. Uns recursos que permeten aplicar tècniques menys invasives i menys doloroses que, alhora, escurcen el temps de recuperació.

Com deixar de fumar

0

A pesar que tothom és conscient que fumar no és bo per a la salut, deixar-ho no és una tasca fàcil. La majoria de les persones que han aconseguit deixar de fumar, ho van intentar anteriorment en diverses ocasions sense èxit, per la qual cosa no s’ha de considerar la recaiguda com un fracàs i cal continuar intentant-lo fins a aconseguir-ho. Per a això, existeixen algunes estratègies que poden fer-nos el camí molt més fàcil, com ara:

– Informar familiars i amics de les nostres intencions i demanar-los que ens ajudin i que no ens ofereixin cap cigarret.

– Elaborar una llista amb els motius pels quals volem deixar de fumar (salut, estalvi, olor de tabac, etc.).

– Confeccionar un pla d’acció per a dur-lo a terme. Hi ha diferents alternatives. O bé fixar un dia en el calendari i deixar-lo bruscament, o bé fer-lo de manera gradual, reduint el nombre de cigarrets. Això dependrà de cada persona, si bé, sempre és més efectiva la primera. En el pla a més, és interessant analitzar en quins moments del dia o de la setmana ets més propens a fumar (sortides amb amics, tot just després de dinar amb el cafè, en el treball amb els companys, en els trajectes del cotxe…). D’aquesta manera, podrem canviar certs costums o situacions.

– Llegir algun llibre d’autoajuda relacionat amb el tema o fer sessions d’hipnosis.

– Apuntar-se a algun dels programes especials o tallers organitzats per l’Asociación Española del Cáncer. Totes les activitats són gratuïtes i la taxa de l’èxit està al voltant del 60%.

– Inscriure’s i participar en fòrums de les xarxes socials o grups d’ajuda formats per persones que tinguin el mateix problema. Compartir experiències i dubtes, et fa sentir més acompanyat en el camí i el fa menys pesat.

– Iniciar algun tractaments alternatius amb nicotina, com ara els inhaladors o alguna medicació amb recepta com la vareniclina (Chantix) o el Bupropién (Zyban), altament efectius.

– Practicar esport o alguna activitat que ajudi a buidar la ment com el ioga, el Pilates o realitzar tècniques de relaxació.

– Preparar-se per a l’abstinència. Això ocorrerà perquè la nicotina és molt addictiva i possiblement sofriràs d’irritabilitat, mal humor, mal de cap, ganes de menjar compulsivament o falta de somni, entre altres. No obstant això cal tenir en compte que aquests símptomes passaran. Procura mantenir-te ocupat, mastega xiclet o fes-te una passejada quan les ganes de fumar t’ataquin. Aconseguiràs una millor qualitat de vida i haurà valgut la pena.

Com triar la motxilla escolar correcta

Triar una bona motxilla és essencial per a la salut de l’esquena dels nens, ja que la seva estructura òssia està en ple desenvolupament, motiu pel qual protegir-la és fonamental per a minimitzar el risc de lesions a la columna.

Decidir comprar-ne una o altra no és una tasca fàcil, ja que existeixen molts models en el mercat, tant per la forma d’ús, els teixits o la grandària. La mida és potser un dels punts més importants a tenir en compte. La motxilla ha d’anar des de l’altura de les espatlles fins a uns 5 cm per sobre de la cintura, perquè pel contrari significaria que el model és gran per al nen. Encara que dependrà de l’altura i constitució de cada infant, les mesures orientatives serien de 35 a 40 cm (entre 5 i 8 anys), de 40 a 45 cm (per a nens d’entre 9 i 12 anys) i no superar els 30 cm per als de preescolar. L’amplària també és fonamental, ja que aquesta no ha de sobrepassar l’esquena del petit. Portar una motxilla adequada a la talla del nen, facilitarà una millor distribució del pes i una millor postura.

El pes que carreguem, també serà un factor causant de lesions. El màxim recomanat és del 10% del pes total de l’alumne, si bé aquests barems no solen respectar-se pel gran nombre de llibres que han de portar diàriament. En qualsevol cas, cal evitar carregar amb un pes major de l’aconsellable, per un període de més de 15 minuts.

El tipus de motxilla també serà un aspecte en el qual parar esment. Les motxilles amb rodes per exemple (també denominades tròlei) tenen l’avantatge de permetre portar més pes sense danyar l’esquena, però el seu ús prolongat també està desaconsellat pels metges perquè comporta alguns inconvenients. I és que amb el pas del temps, si els trajectes són molt llargs, pot derivar en problemes en la nina. A més tampoc són massa aconsellables si s’han de pujar molts trams d’escales.

Les motxilles de bandolera són més recomanades per a adolescents o per a aquells casos en què ha de carregar-se amb poc pes.

Si per contra ens decantem per motxilles d’esquena, cal comprovar que aquestes siguin embuatades, resistents, de teixit impermeable i amb tirants amples i ajustables. També és important distribuir bé el pes en els diferents compartiments i col·locar els llibres per grandària, deixant els més pesats en la part posterior (en contacte amb l’esquena) i anar col·locant els accessoris més petits o lleugers a la part davantera.

Per tant, i tot i que l’estètica també tindrà el seu pes, davant el dubte, hem de decantar-nos per motxilles més ergonòmiques i prioritzar la salut i la comoditat per davant de l’estil.

Com fer rep·pelent per a mosquits casolà i natural

Arriben els mosquits i altres insectes a fer-nos la vida complicada, per això proposem una recepta que funciona molt bé, que no és cara de realitzar i totalment lliure de tòxics per allunyar-los. A més, no fa mala olor com la majoria dels productes que es venen en supermercats i farmàcies.

Per evitar les picades de mosquits hem de prevenir, i això inclou lliurar al nostre medi ambient de moltes de les coses que atreuen els mosquits.

Els insectes en general reaccionen a unes certes olors que són totalment repel·lents per a ells. Proposem fer un repel·lent de mosquits natural que serveix tant per a nens com per a adults, el seu efecte dura unes hores i la seva càrrega tòxica és gairebé nul·la.

Necessitarem 10 gotes d’oli essencial de lavanda, 40 ml d’aigua de roses, 12 gotes d’oli essencial de citronel·la, i 12 gotes d’oli essencial d’eucaliptus. Barregem tots els ingredients i ho guardem en una ampolla amb difusor. Aquest repel·lent no es fa malbé i dura mesos sense perdre propietats. Es pot col·locar directe en la pell, a la roba o sobre el pèl.

A part de repel·lir als mosquits amb un producte natural, és important evitar que el nostre entorn els atregui. Els mosquits se senten atrets per diverses coses. Si som capaços de reduir-les, o fins i tot eliminar-les, podem reduir considerablement la incidència de picades de mosquits:

Diòxid de Carboni / àcid làctic: Quan hem estat fent exercici o treballant amb força, els nostres cossos emeten més diòxid de carboni, i s’allibera àcid làctic. Per la qual cosa és recomanable no fer exercici a la tarda o nit, que és quan més activitat tenen els mosquits. A més, es poden reduir els aliments rics en sal o de potassi en la dieta, ja que contribueixen a l’alliberament d’àcid làctic a través de la suor.

Roba fosca: Els mosquits són molt atrets per la roba fosca. Es recomana usar roba lleugera en passar la nit a l’aire lliure.

Aromes fruiteres: Una altra cosa que atreu els mosquits són unes certes aromes. Eviti els perfums, locions corporals, i protectors solars.

Humitat: La suor i l’aigua atreu els mosquits, i el fang o les plantes humides i tolls d’aigua ajuden a facilitar el creixement de les larves del mosquit jove.

Nomofòbia, el trastorn que pateix un 81% dels joves espanyols

Vivim connectats a la xarxa: treballar, fer la compra, revisar possibles destins vacacionals, missatges, mails o consultar el temps, són algunes de les accions que realitzem diàriament enfront de les pantalles. De fet, els espanyols passen una mitjana de 6 hores i 54 minuts al dia utilitzant Internet segons un estudi que Hootsuite i We Llauri Social. Aquest escenari ha posat damunt de la taula nombrosos riscos. Dades recents del Centre d’Estudis Especialitzats en Trastorns d’Ansietat mostren que gairebé el 53% dels espanyols pateixen nomofòbia, acrònim de l’expressió anglesa «no-mobile-phonephobia», és a dir, la por irracional a romandre un període de temps sense telèfon mòbil. Aquesta xifra s’eleva fins al 81% en el cas dels més joves, d’acord amb un estudi de la companyia OnePoll.

Davant aquesta realitat es torna encara més rellevant prendre consciència dels nostres comportaments, sobretot, davant dels més petits. En nombroses ocasions escoltem «és igual que la seva mare» o «parla com el seu pare» i encara que la genètica sigui en part responsable d’aquestes expressions, el secret radica en les denominades neurones mirall, un concepte que neix a Itàlia de mans d’un grup de recerca de la Universitat de Parma l’any 1996 i fa referència a unes cèl·lules nervioses responsables que imitem algunes conductes que veiem en altres persones.

Els tres primers anys de vida dels nens són indispensables per al seu posterior desenvolupament, i això inclou l’entorn digital. Un escenari en el qual suspenen la majoria de les famílies com demostra un estudi publicat en la revista Child Development sobre la quantitat de vegades que el mòbil, l’ordinador o la tauleta interrompen el temps que passen amb els seus fills. En ell van participar 170 famílies amb almenys un nen amb una edat mitjana de tres anys i el 48% va revelar que aquests dispositius interrompen la relació amb els seus fills tres vegades o més al dia, enfront d’un 11% que va assegurar que això mai succeïa.

Per això, conscients del problema existent i la falta de cultura digital del nostre país, des de Qustodio han elaborat una llista de recomanacions perquè les famílies aconsegueixin que els seus fills tinguin una rutina digital saludable basada en les referències familiars.

– Predicar amb l’exemple, la millor opció. Neurocientífics i psicòlegs afirmen que els menors aprenen les coses de dues maneres: assajo-error i mitjançant l’observació. Aquí és on entren en joc les neurones mirall i és la forma en la qual els menors comencen a entendre com interactuar amb l’entorn basant-se en el que fan els seus referents, en aquest cas, els seus pares.

– Desconnexió digital obligada a casa. Assegurar un temps diari lluny de les pantalles és important, encara que a vegades resulti difícil poder complir amb aquest propòsit. Des que s’imposés en moltes companyies un model híbrid de teletreball, gairebé 7 de cada 10 espanyols afirma atendre crides de treball fora de l’horari laboral, com mostren les últimes dades facilitades per la plataforma Infojobs. Apagar els nostres dispositius electrònics, respectar els horaris de treball i dedicar més temps a altres activitats a l’aire lliure pot influir beneficiosament en els nostres fills.

– Tic-tac, tic-tac… gestionar els temps. Segons dades de Qustodio, el 37% de les famílies no estableix un límit horari a l’ús de les pantalles en la llar. L’anàlisi de consum digital per part dels menors de la plataforma ja alertava de l’augment excessiu del temps d’ús per part dels menors que ha crescut un 76% en xarxes socials, en aplicacions de comunicació un 49%, un 25% en plataformes de vídeo en línia i un 23% en videojocs i és que, els més petits van arribar a utilitzar dispositius digitals fins a sobrepassar les 9 hores diàries, segons l’Observatori Social La Caixa.

– Ús de plataformes de seguretat digital. En un recent estudi del Panell de Llars de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), el 74% dels pares saben que existeixen aquestes aplicacions de control parental, però només ho utilitzen 1 de cada 10 famílies. Mitjançant l’ús d’aquesta mena d’eines es podria arribar a evitar discussions amb els fills i començar a adoptar rutines digitals que garanteixin el benestar digital de tota la família i siguin un suport i recurs per als pares.

Visitem Moldavia la gran desconeguda

Coneguda també amb el nom de “Petita Roma” la República de Moldàvia, situada al sud-est d’Europa, és una exrepública soviètica que abans de la seva annexió a Rússia pertanyia a Romania, i d’aquí la seva mescla de cultures, reflectida tant en els seus costums i tradicions com en la seva arquitectura. D’aire cosmopolita, té una gran oferta cultural i és dels països més verds d’Europa.

Es pot viatjar des de Barcelona i Madrid amb vol directe amb la companyia AirMoldova o amb altres companyies fent escales. El millor moment per a visitar el país , és sens dubte, primavera i estiu.

És un país petit, aproximadament de la grandària de Catalunya, però amb la meitat d’habitants, uns tres milions i mig.

La moneda utilitzada és el Leu o Lei (en plural) i pot canviar-se en la majoria de supermercats, bancs i joieries del país, per la qual cosa millor no fer-lo en els aeroports ja que resulta més car.

És una nació gairebé desconeguda per la majoria d’europeus, la qual cosa permet que encara guardi la seva veritable essència a causa de la baixa afluència de turistes. L’idioma és el moldau, i encara que el diuen així, en realitat es tracta del Romanès, amb variació en l’accent. El segon idioma del país, és el rus. L’anglès no és gaire conegut, excepte per la gent jove, els recepcionistes d’hotel i alguns cambrers dels restaurants més coneguts.

A Moldàvia es menja bé i a bon preu. Imprescindible menjar en El Placinte. La seva decoració, et sorprendrà. Les seves parets estan plenes de símbols moldaus i làmpares multicolors. El nom d’aquest restaurant,ve del seu plat estrella, el placinte, un pa fregit farcit de formatge, col, patates i carabassa. Altres plats típics són la Mamaglia (saborós pa de d’intens color groc i que sol servir-se amb carn picada, formatge, carn fregida i crema), la Rachitura Moldovanesca que és carn de porc amb salsa de pebre, el Bors (sopa de pollastre acompanyada de verdures, llegums i carn variada), o el Galusile (plat fet amb arròs, carn de porc i verdura variada), entre altres.

La major part del territori es troba entre dos grans rius , el Dniéster i el Prut. Malgrat no tenir costa, en el cor de Chisinau, la seva capital, està el Llac Valea Morilor , en la riba del qual s’ha habilitat una platja amb sorra en la qual poder banyar-se, pescar i passejar amb barca.

PRINCIPALS LLOCS QUE VISITAR A MOLDÀVIA

. CHISINAU. La capital va ser reduïda a enderrocs durant la Segona Guerra Mundial i va sofrir un terratrèmol en 1940, però després de la seva reconstrucció continua conservant el seu encant degut a la seva fusió de cultures.

 En ella es poden visitar llocs com: la catedral metropolitana, l’arc triomfal, el carreró dels escriptors romanesos, la casa de Pushkin , La Torre de l’Aigua o els parcs Valea Morilor (comentat anteriorment), Izvor i Dendrariu.