La llet fregida són unes postres tradicionals que es preparen de forma senzilla. És una recepta que es menja freda, per la qual cosa podràs deixar-la preparada el dia anterior perfectament.
Els ingredients són els següents.
750 ml de llet
100 g de sucre
80 g de maizena
20 g de mantega
La pell d’1 llimona
La pell d’1 taronja
1 branca de canyella
oli per fregir

Per a arrebossar: farina,ou, sucre i canyella en pols

Preparació:
Agafar 250 ml de la llet i afegir la maizena, removent fins que aquesta estigui totalment dissolta i reservem.
Mentre en una olla, posarem al foc la resta de la llet i afegirem la branca de canyella i les pells de la taronja i la llimona. Anirem remenant a foc mitjà i abans que bulli, retirem. Taparem l’olla amb una tapa i ho deixarem durant uns 15 o 20 minuts aproximadament.
Quan hagi finalitzat el temps, afegim a la llet infusionada el sucre i removem a foc suau fins que el sucre quedi totalment barrejat.
A continuació, afegim la llet amb la maizena, i a foc molt baixet i sense deixar de remenar, courem durant 20 minuts més fins que vegem que s’ha espessit.
Estenem la mescla en una safata de pírex o similar i deixem refredar unes quantes hores (millor  d’un dia per a un altre), tapant amb un film ran de la crema perquè no surti crosta.
Quan estigui completament fred, tallarem en trossos iguals la llet, per a posteriorment arrebossar-la en farina i ou. Un cop daurades tots els costats, retirarem i posarem en un plat amb un paper perquè absorveixi l’excedent d’oli. Una mica abans de servir, arrebossem en una mescla de sucre i canyella molta.

Els musclos són uns mol·luscos complets, nutritius i a més tenen l’avantatge de ser bastant assequibles, motiu pel qual se’n diuen d’ells el marisc dels pobres.
Simplement cuits i amb llimona estan boníssims, però són molt versàtils en la cuina, podent-se fer també en gavardina, en escabetx o com a complement en amanides o còctels de marisc.
Avui els presentem en salsa marinera, una recepta molt fàcil de fer i amb la que segur us llepareu els dits.

Els ingredients per a unes 4 persones són:
– 1 kg de musclos grans
– 3 grans d’all
– 1 ceba gran
– julivert picat
– 1 fulla de llorer
– 1/2 gotet de vi blanc
– Unes 3 cullerades soperes de tomàquet fregit
– 1 cullerada sopera de farina (encara que dependrà del gruix que vulguem per a la salsa).
– oli d’oliva
– surt
– 1 culleradeta de pebre roig

Elaboració:
El primer que haurem de fer és netejar bé els musclos i posar-los a bullir en una olla amb una mica d’aigua i al costat del llorer perquè comencin a obrir-se.
– Paral·lelament, en una olla amb una miqueta d’oli, posem a daurar la ceba tallada a daus i l’all en làmines.
– Quan aquests estiguin dauradets, afegirem la farina i remourem bé.
– A continuació abocarem la resta d’ingredients: el vi, la salsa de tomàquet, el julivert i el pebre roig i ofegarem uns minuts.
– Un cop oberts els musclos, els reservem, colem el brou i l’afegim a l’olla, deixant que continuï coent fins que s’evapori una mica l’aigua i el vi.
– Finalment, afegim els musclos, barregem tot bé i escalfem tot durant uns 2 o 3 minuts perquè els musclos agafin tot el seu sabor i aroma.

En la majoria de llars, sobretot si hi ha nens, es consumeixen regularment cereals durant el desdejuni. Sempre ens els han publicitat com a ideals per a un desdejuni equilibrat, no obstant això, no sempre és així, ja que la majoria d’ells contenen sucres i altres ingredients com sabors artificials o greixos que no els fan tan recomanables. Per això sempre abans de decantar-nos per l’un o l’altre, és aconsellable fixar-se bé en l’etiqueta i verificar que la major part del contingut sigui d’algun cereal, com ara l’arròs, la civada, el blat, el musli o el blat de moro entre altres, i a més tenir en compte els següents consells:
– Que siguin baixos en sodi. I és que la quantitat de sal no hauria de superar els 220 g per ració.
– El sucre també ha de ser baix, per la qual cosa són una millor opció les varietats que tenen com a molt uns 10 g per ració. L’edulcorant pot venir en forma de sucre, sacarosa, etc. així que és important sumar tot.
– Millor com més minerals i vitamines.
– Decanta’t per aquells que tinguin més quantitat de fibra. La fibra no només ajuda a disminuir el colesterol o evitar malalties com la diabetis, sinó que a més ens sadollarà més i, per tant, evitarà que tinguem gana de seguida.
–Opta pels integrals. Si bé, cal fixar-se bé en l’etiqueta, perquè encara que marqui fos el producte com a integral, aquest no serà considerat així si no conté almenys 5 g o més de fibra per ració.
– Quan vulguem comparar diferents productes fixant-nos en els valors nutricionals, fer-ho sempre comparant per grams i no per racions, ja que aquestes poden ser molt subjectives tant per part del fabricant com del mateix consumidor.

I si tenim dubtes, i volem consumir un producte de major qualitat, millor comprar els cereals naturals, que tot i que no tenent tant sabor, sempre podem fer-lo més apetible afegint-los iogurt, fruits vermells o mel.

És una fruita tropical d’origen asiàtic,molt ric en vitamines A, C i E i en aminoàcids i minerals com el magnesi, el ferro, el potassi o el calci.
Consumir aquesta fruita amb assiduïtat aporta nombrosos beneficis, entre els quals podem destacar:
– Prevé el càncer, especialment el de pròstata, gràcies a l’alta quantitat de fenols que conté.
– Permet que el cos absorbeixi una gran quantitat de ferro.
– Facilita la digestió i controla l’acidesa.
– És un aliat contra l’anèmia.
– Destapa els porus, redueix l’acne i ajuda a mantenir la pell hidratada.
– Estimula la memòria, evitant el deteriorament del cervell.
– Controla el colesterol.
– És afrodisíac.
– Millora la salut ocular, a causa de la vitamina A (de la qual aporta fins a un 25% del consum diari recomanat).
– Enforteix el sistema immunitari.

En contra seva, tan sols podríem argumentar el seu alt valor calòric, per la qual cosa no està molt recomanat si es desitja baixar de pes.

El Sushi prové de la unió de dues paraules: Su=vinagre i Shi-Meshi= arròs, per la qual cosa vindria a traduir-se literalment com a Arròs avinagrat. I és que per a preparar sushi els ingredients són justament arròs, vinagre i peix cru principalment, encara que també s’utilitzen fruites i verdures. Una de les curiositats d’aquest plat tradicional de la gastronomia nipona és que precisament no és originari del Japó, sinó que la seva procedència es remunta a la Xina durant el segle II, quan va néixer com a manera de conservar el peix durant més temps. Encara que les seves dues varietats més conegudes són els Makis (en forma de rotllo) i els Nigiris (arròs pastat), hi ha més de 30 tipus d’aquest menjar. Alguns d’ells són:
MAKIS: en forma de rotllo. Es tracta d’arròs embolicat en una làmina d’alga seca amb peix o verdura. Si el rotllo és més gruixut, es denomina Futomaki (i pot estar farciment de fins a 7 ingredients), si és més prim, el seu nom és Hosomaki (i només sol portar un ingredient dins).
URAMAKI: El procés d’elaboració es fa completament a l’inrevés, d’aquí el seu nom. És a dir, en aquest cas l’arròs va per fora i l’alga i el peix o verdura per dins. Sol amanir-se amb freses o sèsam. Un dels més coneguts és el Califòrnia Roll (amb alvocat).
KAZARI SUSHI: es tracta de rotllos també, però es distingeixen en el fet que aquests són autèntiques obres d’art, ja que es confeccionen tenint en compte les textures i els colors, i es decoren amb diferents formes.
GUNKANZUSHI: un tros d’alga gruixuda embolica tot l’arròs a forma de cuirassa. A l’interior queda un buit que s’emplena amb la cullera i en el qual s’introdueixen freses o coses similars.
OSHIZUSHI: aquest sushi es premsa en fusta, per la qual cosa queda en forma quadrada i molt compactat. Posteriorment es talla en quadrats.
TEMAKI: Ve a ser un cucurutxo de major grandària que la resta de sushi, i els ingredients solen formar-se a gust del comensal, com si tractés d’una fajita mexicana o un durum.
NIGIRIZUSHI: Després dels Makis són els més coneguts. És una bola d’arròs sobre la qual descansa un tros de peix cru, com a tonyina, salmó o gamba. A vegades s’utilitza una tira d’alga per a lligar els ingredients quan hi ha risc que aquests s’enfonsin.
INARIZUSHI: són sacs de tofu fregit o de Fujuaszushi (truita fina) amb arròs i algun un altre ingredient.
CHIRASHIZUSHI: Se serveix l’arròs i tots els altres ingredients en un bol sense amanir, com si es tractés d’una amanida. La diferència és, que els trossos són bastant grans.
SUSHI BURGER: és l’última versió que s’ha incorporat al món del sushi, però té molts adeptes actualment. La diferència amb una burguer resideix en què se substitueix el pa per arròs.
A més del seu origen, el sushi amaga altres curiositats.
Per exemple, que el Sukiyabashi Jiro Honten és un minibar que és considerat el millor restaurant del món de Sushi. Està al Japó, en el metre. Compta amb 3 estrelles Michelin, el seu menú costa uns 300 euros i hi ha més de tres mesos de llista d’espera.
L’origen del Tekkamaki va sorgir en una taula de jocs, igual que ho va fer l’entrepà. Els jugadors volien menjar alguna cosa que els permetés utilitzar només una mà per a poder seguir la jugada sense haver de deixar anar les cartes.
La varietat d’arròs que s’utilitza per a fer el Sushi es diu Koshihikari, que és un arròs de gra rodó que cal rentar de set a vuit vegades fins que l’aigua surt transparent.
En les cuines japoneses en què s’elabora el sushi mai hi ha dones. Això és així perquè les dones tenen la temperatura de les mans més alta i els japonesos creuen que espatllen el sabor de l’arròs. Científicament s’ha demostrat que no és així, però la tradició contínua fins als nostres dies.
El sushi per a menjar-se correctament, s’ha de fer amb les mans i no amb els pals.
El 18 de juny se celebra el dia Internacional del Sushi. És només un senyal de la importància que té aquest plat en l’àmbit mundial.