La hipertensión arterial es una  patología crónica, debido al aumento de niveles de la presión arterial de forma permanente,  prolongada en el tiempo y constante.

Se define por presión arterial, a la presión de la sangre que golpea las paredes de las arterias en cada latido del corazón, para que lleven sangre hacia los diferentes órganos del cuerpo.

Es una de las afecciones más frecuentes que se ve en consulta, muchas veces se detecta  de manera rutinaria, siendo un hallazgo casual. Es asintomática, no presenta sintomatología aparente, pero sino se trata puede desencadenar complicaciones muy graves cardiovasculares, isquemia cardíaca o infartos de miocardio, ictus cerebral, derrames o hemorragias cerebrovasculares.

La hipertensión arterial es la causa principal de hipertrofia ventricular, hace trabajar con más intensidad al corazón, llevándolo a una sobrecarga de grosor y a una dilatación, que lo conduce a una insuficiencia cardíaca de causa hipertensiva.

La hipertensión, además, puede provocar rupturas de pequeños vasos capilares ocasionando retinopatías y debilitamiento en la pared arterial produciendo aneurismas.

Es de vital importancia su prevención. Aunque se piensa que es una enfermedad  propia de la población adulta, también se puede encontrar en niños, por lo que es aconsejable tomar la tensión a partir de los 3 años de edad, en niños sanos y asintomáticos. Es, actualmente, uno de los problemas de salud creciente en niños y adolescentes.

Se considera un valor normal de tensión arterial en adultos una sistólica cuando oscila entre valores de 80 mmHg y 120 mmHg. Y niveles de tensión normal diastólica cuando oscila entre valores de 60 mmHg y 80 mmHg.

La presión máxima o presión sistólica (PAS) es la presión obtenida en cada contracción del corazón, (concretamente, es la contracción de la aurícula que inyecta la sangre hacia el ventrículo).

La presión mínima es la presión diastólica es la presión en cada relajación del latido cardíaco, (contracción del ventrículo y eyección de la sangre).

La medición alta de la presión arterial, puede aumentar a lo largo de los años, siendo generalmente más alta en el hombre que en la mujer, aunque condiciones hormonales (anticonceptivos orales, terapia hormonal sustitutiva y menopausia) hace que pueda provocar un aumento de la tensión arterial.

Entre los factores predisponentes para padecer una elevación de la tensión arterial son:

– Ser fumador, el tabaco aumenta la presión arterial y la frecuencia cardíaca. El efecto tóxico de la nicotina sobre el endotelio de la pared arterial desencadena una respuesta inflamatoria. Dejar de fumar hace que disminuya el riesgo de sufrir accidentes cardiovasculares.

– Consumo de sal, recomendar una dieta sana y equilibrada, con restricción de la sal desde la infancia.

Reducir el consumo de platos procesados y precocinados donde hay, normalmente, mayor contenido de sal. Es aconsejable reducir la sal a menos de 2 a 3 gramos al día. Menor consumo de carnes rojas que aumenten las grasas saturadas que provocan un aumento del colesterol malo LDL, por tener lipoproteínas de baja densidad que hacen aumentar las placas de ateroma o acúmulo de colesterol en la pared de la arteria, provocando un engrosamiento y endurecimiento del endotelio de la arteria, aumentando la hipertensión arterial. Aumento en alimentos que contengan potasio (frutas y verduras) porque interviene en la excreción de sodio.

Reducir bebidas excitantes, el consumo de café, que hacen elevar la tensión arterial.

–Sedentarismo, la falta de ejercicio físico regular hace  aumentar la tensión arterial. Recomendar caminar a buen ritmo al menos treinta minutos al día es una manera de quemar calorías y de mantener sano nuestro corazón.

–Obesidad, el sobrepeso, es otro factor de riesgo que puede hacer aumentar la tensión arterial. Se aconseja  perder peso par reducir el Síndrome metabólico para controlar la hipertensión y otras enfermedades como la Diabetes.

–Consumo de alcohol, eleva la tensión arterial además de ser dañino, provoca  muchas patologías para el corazón y otros órganos.

–Niveles altos de estrés, el ritmo de vida al que se está sometido y se mantiene en el tiempo.

La importancia de seguir unos buenos hábitos de vida, de manera cotidiana, hace que se pueda prevenir el riesgo de sufrir patologías cardiovasculares. A pesar de tener aumentada la tensión muy pocas veces produce sintomatología, aunque, a veces, nos puede avisar con signos de alarma, que será motivo de urgencia y consulta con el médico:

-Mareos, visión borrosa y alteraciones visuales.

-Dolor de cabeza intenso.

-Epistaxis o sangrados de nariz, por rotura de capilares de manera espontánea, sin sufrir golpes ni traumatismos.

-Sensación de náuseas y vómitos.

-Adormecimiento de dedos, extremidades o cara.

-Dificultad para respirar y sensación de falta de aire.

-Alteraciones en el comportamiento, confusión.

-Problemas de memoria.

Hay situaciones que, sin embargo, nos puede hacer variar la presión sin ser hipertenso, en la práctica de ejercicio físico aumenta la tensión arterial, como también lo hace ante situaciones de estrés puntualmente, en cambio disminuye la tensión/ hipotensión, durante el sueño y en cambios posturales (ortoestatismo tras estar sentado o acostado)

Algunas medicaciones pueden elevar la tensión arterial, analgésicos AINES, corticoides, descongestionantes nasales, antidepresivos tricíclicos, que serán advertidos por su médico.

Enfermedades como la Diabetes Mellitus, nefropatías, glomerulonefritis, etc, dislipemias, apneas del sueño, patologías de paratiroides, alteraciones de las glándulas suprarrenales, feocromocitoma, S. Cushing, tienen una estrecha relación  con la población hipertensa.

La prevención con pequeños hábitos saludables cotidianos desde la infancia, hacen tener buenos hábitos de vida en la edad adulta.

DRA. ESTHER ÁLVARO

LICENCIADA EN MEDICINA Y CIRUGÍA.

MEDICINA INTEGRATIVA.

El dia 14 d’octubre es commemora el Dia Mundialde la Donació d’Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una dataque recorda aquelles persones que, gràcies a la seva donació, fan realitat el petit miracle del trasplantament i que té com a objectiu incentivar aquesta acció altruista.

A Catalunya, durant l’any 2019, es van realitzar 1.297 trasplantaments; una xifra històrica. Però la irrupció al març del coronavirus SARS-CoV-2 va colpejar tot el sistema sanitari, de manera que els trasplantaments també se’n van ressentir. No obstant això, Lleida ha registrat 5 donants d’òrgans que han propiciat 30 trasplantaments. Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, explica que aquesta xifra és sensiblement inferior a la de l’any passat però afirma que “aquestes donacions són enormement valuoses ja que, malgrat totes les dificultats, la generositat dels nostres conciutadans segueix estant present”.

Segons explica Badia, les UCI són un dels àmbits de referència en la detecció d’aquelles persones que, després de la seva mort, amb un acte de màxima generositat poden ser donants d’òrgans. Peròa causa quel’UCI ha estat en la primera línia de l’atenció alspacients greus afectats pel coronavirusSARS-CoV-2, que la majoria de coordinadors de trasplantaments són professionals de medicina intensiva i que les persones trasplantades reben fàrmacs immunosupressors (que els fan especialment sensibles a les malalties infeccioses) va ser necessari reduir l’activitat del trasplantament als casos d’urgència vital i a les situacions especials.

Durant els mesos de gener i febrer d’aquest 2020, a Catalunya es van poder realitzar 267 trasplantaments, 43 més que en el mateix període de l’any anterior, però l’arribada de la pandèmia delaCOVID-19 va suposar una davallada dràstica, amb només 7 trasplantaments al mes d’abril. A mesura que la situació ha anat millorant, els hospitals han començat a recuperar la seva activitat habitual amb els ulls posats en l’evolució de la pandèmia.

Ho desvela l’estudi post-COVID-19, coordinat per la doctora Jessica González Gutiérrez, facultativa especialista del servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

L’estudi està basat en les proves realitzades a 62 pacients de la primera onada de la COVID-19,ingressats a l’UCI a Lleida i els resultats són inèdits fins ara.

Vuit de cada deu pacients (84%) afectats de COVID-19 que han estat ingressats en unitats de cures intensives (UCI) presenten alteracions en les proves de funció respiratòria al cap de tres mesos de rebre l’alta. Concretament, apareixen alteracions en la capacitat de difusió del monòxid de carboni, Diffusion lungcapacity for carbon monoxide (DLCO), és a dir, la capacitat dels pulmons de transferir l’oxigen a la sang. Així ho revela l’estudi post-COVID-19, coordinat per la doctora Jessica González Gutiérrez, facultativa especialista del servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i membre del Grup d’Investigació Translacional en Medicina Respiratòria de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

L’estudi està basat en les proves efectuades a 62 pacients de la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 a Lleida. La majoria (75%) són homes amb una mitjana d’edat de 57 anys. Més de la meitat (51,7%) són exfumadors, el 37% té hipertensió i el 14,5%, diabetis. L’estada mitjana a l’Hospital va ser de 29 dies, dels quals 17 van ser a l’UCI. Un 62% d’aquests pacients va necessitar ventilació mecànica invasiva durant una mitjana de 19 dies.

“Els resultats d’aquest estudi mostren que l’afectació pulmonar en pacients crítics pel coronavirus SARS-CoV-2 és molt freqüent, molt més del que podíem esperar”, afirma Jessica González, coordinadora de l’estudi. Segons González, aquesta afectació és més important que en altres malalties respiratòries greus causades per virus, com el coronavirus SARS-CoV-1 o el MERS.

“Aquest estudi, que forma part d’una iniciativa de l’Institut de Salut Carles III (CIBERESUCICOVID) que pretén obtenir informació de 5.000 pacients ingressats en diferents UCI de l’Estat, ens alerta de l’afectació que pot romandre en els pacients crítics de COVID-19. Aquests pacients necessiten una especial atenció en el seguiment i tractament una vegada donats d’alta”, afirma González. “Així mateix, ens obre noves vies d’investigació per identificar quins són els factors que poden predisposar a aquestes lesions pulmonars i proposar possibles dianes preventives o terapèutiques per evitar-les”.

Els resultats d’aquest estudi pioner, inèdits fins ara, s’ampliaran amb dades de la segona onada de la pandèmia.

Disposarà de quatre plantes i està dissenyat com a un equipament polivalent que podrà tenir diferents usos, com consultes externes o llits d’UCI per si s’ha d’encarar una nova onada de la COVID-19

El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha fet seguiment del projecte per augmentar la capacitat assistencial de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida en 4.816 metres quadrats. A través d’aquest espai polivalent es permetrà donar resposta a  necessitats històriques del centre, com la millora de les consultes externes, o  d’altres necessitats més recents com l’augment de llits d’UCI per tal d’encarar la COVID-19.

Comella ha destacat que “aquest nou espai donarà més seguretat i una millor organització tant als professionals sanitaris com als pacients, que disposaran d’espais amplis i confortables amb totes les prestacions necessàries”. Per la seva banda, el gerent de l’Institut Català de la Salut a Lleida, Alt Pirineu i Aran, Ramon Sentís, ha afirmat que “aquest projecte permet tenir uns espais polivalents de primer nivell per poder adaptar-los ràpidament en funció de les necessitats de cada moment”.

El nou espai polivalent disposarà de quatre plantes (planta baixa més tres plantes) i estarà connectat internament amb l’edifici principal de l’Hospital a través d’una passarel·la que connectarà les dues edificacions per la tercera planta; cosa que facilitarà la tasca dels professionals i oferirà més confort als pacients. El nou espai hospitalari polivalent de l’Arnau de Vilanova és un dels cinc espais que el CatSalut està construint arreu de Catalunya per donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia. Els altres quatre estan ubicats als hospitals Pere Virgili (Barcelona), Germans Trias i Pujol (Badalona), Bellvitge (Barcelona) i Moisès Broggi (Barcelona)