L’Hospital Universitari Santa Maria incorporarà a partir del proper mes d’octubre un nou director de centre, Guifré Palau Tersa. Palau és llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat de Lleida i disposa d’un postgrau en Instal·lacions d’Edificis per la Universitat Politècnica de Catalunya, així com un màster en Prevenció de Riscos Laborals del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Lleida.

De la seva experiència laboral en destaca la seva tasca com a director de Gestió i Serveis de Suport de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida des del 2015 fins a l’actualitat. També ha estat director de producció del Grup Soler i cap de Serveis Generals d’Àrids Romà.

Guifré Palau agafa el relleu de Jaume Capdevila, que va ser director de centre de l’Hospital Universitari Santa Maria fins a principis d’aquest any. El gerent de l’ICS Lleida, Alt Pirineu i Aran i Gestió de Serveis Sanitaris, Ramon Sentís, va comunicar ahir el nomenament de Palau, que s’incorporarà a l’octubre.

El primer dia del curs, i almenys durant les dues primeres setmanes, tots els infants a partir dels 6 anys hauran de dur mascareta en tots els centres

• El primer dia del curs, i almenys durant les dues primeres setmanes, tots els infants a partir dels 6 anys hauran de dur mascareta en tots els centres

El Procicat ha aprovat aquest matí l’actualització de les darreres mesures sanitàries anunciades en l’àmbit educatiu, de cara a l’inici del curs escolar el proper dilluns 14 de setembre. Aquestes mesures donen resposta a les previsions de l’estat de la pandèmia en les properes setmanes a tot el territori català.

Algunes de les mesures aprovades fan referencia, per exemple, a la realització de reunions entre el centre i les famílies –que no poden ser presencials- o les reunions dels claustres d’escoles i instituts – telemàtiques i només presencials de forma excepcional, en grups inferiors a 10 persones-. També s’ha aprovat el cribratge poblacional utilitzant les escoles i instituts des de la tercera setmana de setembre segons indicacions de vigilància epidemiològica i prioritzant les escoles on hi hagi casos. El document aprovat també estableix que, igual que en qualsevol entorn comunitari, l’ús de mascareta en els centres educatius sigui obligatori per a persones adultes. Per als docents del primer i segon cicle d’educació infantil, la mascareta no serà exigible quan el seu ús, per raó de l’activitat docent, pugui interferir greument en l’objectiu pedagògic.

En paral·lel al Procicat, per acord entre el Departament d’Educació i el Departament de Salut i a patir de les recomanacions sanitàries, s’ha establert que el primer dia de curs, 14 de setembre, tots els infants a partir dels 6 anys hauran de dur mascareta en tots els centres d’arreu del territori. Com a norma general, la mascareta és obligatòria a escoles i instituts a partir dels 12 anys, i a partir dels 6 anys en els territoris on es requereixi segons l’estat de la pandèmia.

Atès que es tracta del començament de curs i l’alumnat encara no prové d’un grup estable, l’obligació de mascareta s’allargarà durant les dues primeres setmanes de curs, per indicació de l’Agència de Salut Pública. Passat aquest període, es revisarà l’obligatorietat a partir dels 6 anys, i es determinarà en funció del territori i estat de la pandèmia. Tots els dimecres es comunicarà a cada escola si el dilluns següent continua l’obligatorietat de dur o no mascareta, en funció de les condicions de la pandèmia.

Finalment, en consens amb la comunitat pediàtrica, Educació i Salut també han actualitzat la simptomatologia de Covid-19 entre els infants. El llistat de símptomes és:

• Febre o febrícula (per sobre de 37.5ºC)
• Tos
• Dificultat per a respirar
• Mal de coll*
• Refredat nasal*
• Fatiga, dolors musculars i/o mal de cap
• Mal de panxa amb vòmits o diarrea
• Pèrdua d’olfacte o gust (infants grans i adolescents)

Atès que el mal de coll i el refredat nasal (amb o sense mocs) són molt habituals en els infants, només s’haurien de considerar símptomes potencials de Covid-19 quan també hi ha febre o altres manifestacions de la llista de símptomes.

El Codi Risc Suïcidi de Catalunya registra prop de 19.000 episodis de conducta suïcida en sis anys

Fins a mitjans d’aquest juliol, i des que al juny de 2014 Catalunya comencés a registrar les temptatives de suïcidi a través del Codi Risc de Suïcidi – CRS, un total de 16.012 persones han realitzat 18.966 episodis de conducta suïcida. I la gran majoria –un 87,30%, 13.979 persones-, han realitzat un únic episodi durant aquest període.

Aquestes són algunes de les noves dades que es tenen d’aquest Codi, pioner i valorat internacionalment per la seva tasca de registre de casos i de seguiment de les persones que els duen a terme. Unes dades sempre rellevants i que avui cobren més actualitat en la commemoració, com cada 10 de setembre, del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi 2020.

L’any 2019, el Codi Risc de Suïcidi va registrar 4.486 episodis de conducta suïcida a Catalunya, realitzats per 4.148 persones. El 93,1% (3.860) va fer un episodi, mentre que el 6,0% (249) en va fer dos, i el 0,7% (30), tres.

Pel que fa al present any –per ara amb dades fins el passat 14 de juliol- les xifres registrades abans de l’epidèmia de la COVID-19 indicaven un lleuger increment respecte el primer trimestre del 2019. No obstant això, la pandèmia i l’immediat confinament van fer caure el nombre de temptatives registrades pel CRS.

A Catalunya, durant els últims anys s’ha observat una disminució de l’edat mitjana en el primer episodi de conducta suïcida (39,31 anys en les dones i 42,29 anys en els homes el 2019), així com un augment dels primers episodis realitzats pels homes (respecte les dones), sobretot quan són menors d’edat. A més, s’estima que al voltant del 70% de les persones que han fet almenys un segon episodi de conducta són dones.

El Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi, en marxa

D’altra banda, el Pla Director de Salut mental i Addiccions del Departament de Salut, conscient del repte que suposa desplegar les seves Estratègies 2017-2020, ha prioritzat una sèrie d’accions, que inclouen l’elaboració del Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi 2020-2024 (PNPSC). De fet, ja fa un any que ja hi treballa, i amb ell vol, en concret, avaluar i consolidar les rutes assistencials de la depressió a tot Catalunya, posant èmfasi en la detecció, la intervenció precoç i el risc de suïcidi i remarcant les polítiques preventives en salut mental i addiccions en tots els grups d’edat.

De fet, el Pla és planteja com un pas endavant en l’acompliment de les línies estratègiques de l’OMS en relació a la prevenció dels Suïcidis, incorporant els aprenentatges del desenvolupament del Programa Codi Risc Suïcidi de Catalunya, i d’altres experiències d’èxit en el sector basades en l’evidència. A mes, subratlla que les intervencions de prevenció del comportament suïcida són més efectives si aquestes estant implementades àmpliament a diversos nivells, ja que tenen un major efecte i potencial.

El Pla ja ha tancat l’etapa de revisió de la bibliografia i documentació existent i ja ha identificat les seves principals línies estratègiques. Ara està treballant en la proposta de principals objectiu i accions, abans que s’acabi redactant i se’n proposi la governança.

Un problema i una prioritat de salut pública

Catalunya comparteix amb la Organització Mundial de la Salut (OMS) el reconeixement del suïcidi com una prioritat de salut pública, en tant que problema tal i com indiquen les dades de mortalitat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2018 es van produir arreu del país 522 morts per suïcidi. El 73% van ser d’homes.

En aquest sentit, d’acord amb el Resum de l’anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2018 del Departament de Salut, els suïcidis són la segona causa de mort en les dones de 25 a 44 anys, i la primera en els homes d’aquest grup d’edat. En el grup de 15 a 24 anys, tant en els homes com en les dones el suïcidi és la tercera causa de mort.

Així mateix, els suïcidis son la quarta causa específica que provoca més morts prematures en les dones (després dels tumors de mama, els de pulmó, i les malalties del sistema nerviós i dels sentits), i la tercera causa en homes (després dels tumors malignes de pulmó i les malalties isquèmiques del cor).