El Ministeri de Sanitat ha recopilat algunes frases que els han transmès famílies que han passat pel dolorós fet d’acomiadar a una persona volguda en temps de coronavirus. Es tracta d’una situació molt difícil i escoltar testimonis que ja han passat pel mateix que nosaltres pot reconfortar i ajudar-nos a afrontar millor el dol.
 
El meu ser estimat no es augmentar aquest final.

• M’ajuda pensar que ell/ella ja s’ha alliberat d’aqueixa situació, ja no la sent ni la pateix, reviure-la és fer-la presente quan ja no ho és.
• Sé que els sanitaris estan fent tot el que poden, però em produeix molta tristesa pensar en el que va poder haver patit fins que va morir.

 
Seguisc confinat i això augmenta la meua soledat.

• La meua família, els meus veïns i els meus amics s’organitzen entre ells per a cridar-me totes les vesprades, a vegades per videocridada del whatsapp. Em deixe cuidar.
• Quan ells no ho fan puc prendre jo la iniciativa i cridar-los, és sa demanar el que es necessita.

 
No sé si vaig a poder sola/o amb això.

• A vegades pense que aquest moment em desborda, que és massa per a mi. Ara ho veig molt complicat, però ho he d’aconseguir, ell/ella no permetria que m’abandonara.
• En altres moments difícils he tirat avant, sé que tinc recursos per a fer-ho.

 
És que no vull oblidar-la/lo.

• A qui s’estima tant no se li vol oblidar. I ja aprendré, encara que em dolga, a viure sense ell/ella… Però no sé si ara és massa prompte. Muntaré una reunió virtual amb la meua família, per a recordar-li, per a parlar d’ell/ella, per a preparar el funeral que ens haguera agradat tindre.

A vegades és important demanar ajuda i deixar-se cuidar, per familiars, per amics o per professionals.