Namasté o Námaste segons del lloc en el qual ho pronunciem, és un vocable sànscrit (perfectament fet)d’origen indi, concretament de la cultura hindú ancestral amb més de 3500 anys d’antiguitat. Prové dels vocables «namas» que significa reverència, adoració, i de «et» que significa tu, a tu. Per tant vindria a ser com «la meva ànima saluda a la teva» o «m’inclino cap a tu». No obstant això, resulta un terme difícil de traduir i de definir, perquè conté nombroses connotacions complexes que engloben sentiments i intencions espirituals, divines i de bones intencions. Per aquest motiu, sol utilitzar-se com a salutació de benvinguda, de comiat, per a demanar perdó, demanar permís i agrair alguna cosa.

Aquesta paraula a més va acompanyada amb un gest (mudra), una posició que segons el budisme permet reposar i fer fluir l’energia del cos i que consisteix bàsicament a unir les mans (com quan demanem perdó) i una inclinació de cap. En altres cultures, com la Nepalesa, el gest es realitza sense pronunciar cap paraula, perquè ja el simple moviment de cap demostra un gran respecte per la persona a la qual li ho dediquem.

És molt habitual pronunciar aquesta paraula al final d’una classe de ioga, i també s’ha fet molt viral en temps de pandèmia, on el contacte no estava permès i preteníem demostrar afecte.